En la matèria d'educació musical hem realitzat una tasca per tal de treballar les diferents qualitats del so. És el següent:
El treball que trobarem a continuació ens explica els tipus de so que podem trobar , les quatre qualitats que poseeix aquest i un parell d’activitats per a treballar cadasquna d’aquestes.
El so és un fenòmen quotidià que trobem en gairebé qualsevol entorn de l’ésser humà (els cotxes, els ocells, els nens cridant…). Començarem explicant que el so és un fenòmen que involucra la propagació d’unes ones a través d’un medi. Aquest so és provocat per la vibració d’un cos. El sonido que resulta humanament audible consisteix en ones sonores, les quals són convertides per l’orella humana en ones mecàniques,les quals percep el cevell (després de pasar a travès de l’orella externa, orella mitjana i orella interna).
Trobem dos tipus d’ones sonores; les regulars –les quals produeixen sons musicals- i les irregulars (les quals les anomenem remors).
En el so trobem quatre qualitats gràcies a les quals tenim la possibilitat d’analitzar i discernir els uns dels altres. És molt important que durant l’etapa d’educació infantil els hi ensenyem. Aquestes qualitats són:
-El timbre : aquesta característica es refereix a les particularitats, al color del so. Cada cos realitza una vibració diferent. Aquestes es donen pel tipus de cos (madera, metall, corda…) , per la manera de fer-los sonar (copejar, rascar...), per la qualitat d’aquests…
Si realitzem la pràctica diària d’escoltar els sons del nostre voltant, els nens s’ aniran acostumant a identificar que o qui realitza el so sense tenir la necessitat de veurer-lo.
ACT 1- Aquesta consisteix en posar un CD amb sons d’ animals, i els nens han de reconèixer l’ animal i senyalar-lo en un full que el professor previament haurà confeccionat amb els dibuixos o fotografies dels animals que apareixeran a l’audició.
Quan es realitzi la correció de l’audició, ho aniràn corregint els alumnes realitzant per ordre de el so d’aquest animal (un o dos per alumne) i la resta de la classe li haurà de dir el nom d’ aquest.
ACT 2- Aquesta consisteix en anar a un espai exterior a l’ aula , tant pot ser al pati, com d’excursió a algun lloc que resulti excitant pels nens com la platja o el bosc. Tots els nens s’han d’asseurer-se o ajaurer-se al terra i escoltar, atentament i en silenci total, durant uns dos minuts aproximadament (el temps pot variar segons ‘estat d’ànim dels nens) tots els sons que escolten. Després d’ aquest temps es reunirà tota la classe i aniran dient ,per torns, tots els sons que han escoltat, contrastan-los amb l’opinió dels altres companys i tractant d’ identificar-los tots. Així doncs, segons l’entorn que s’hagi elegit haurà uns nens amb major coneixement d’ aquest que els altres i a través de l’ organització del que han sentit en relació amb els coneixements previs que tenien i la interacció amb el compans es prodirà un gran enriquiment en benefici de tots.
ACT 3- Aquesta activitat es realitzarà amb posterioritat a l’estudi dels distints tipus d’instruments que podem trobar dins d’una orquestra i la finalitat d’aquesta consistirà en aprendre a distingir-los sense la necessitat de veurel’s. El mestre pòsarà una audició en la qual apareixeran una sèrie d’instruments que els nens hauràn de saber reconèixer mirant unpòster que trobarem penjat a l’aula en la qual hi apareixeran tots els que existeixen.
-L’altura: Aquesta qualitat consisteix en el grau d’elevació del so. Aquest varia segons la rapideç amb la que es produeixi les vibracions del cos en qüestió. Quan major nombre de vibracionsmajor serà la rapideç i en coseqüència, major serà el grau d’elevació. En contraposició, quan més lentes siguin aquestes vibracions, menor serà el nombre i produiran un menor grau d’ elevació. Aquesta diferenciació crea una gran varietat de sons , els quals fan possibles la creació d’una melodia. Els sons per la seva altura s’ anomenen greus o aguts
-ACT 1- Per a relitzar aquesta ativitat hem de disposar d’un espai mitjanamenta ampli i de dorsals o braçalets de distints colors (de dos o tres colors) i d’un xiulet. Realitzarem el joc del pilla-pilla per grups. Haurem de dividir la classe en dos grups, el primer grup portarà e dosal de colr taronja, per exemple i s’ anomenaran el grup AGUT. Mentre que l’altre grup portarà el dosal blau i s’ anomenarà el grup GREU. Quan el docent faci sonar un instrument amb notes agudes, el grup dels aguts li tocarà agafar als greus i quan en toqui de greus, li tocarà pagar al grup dels greus. Quan el mestre vulgui fer-los parar per a tocar una altura greu o pel contrari continuar amb la mateixa altura farà sonar el xiulet i tots es quedaràn quiets escoltant quina altura farà sonar, per a saber quin paper els hi toca
-ACT2 –Aquesta activitat la relitzarem tots asseguts en el seu lloc, de forma individual i amb un paper al davant. El mestre tocarà una successió de notes que aniran del greu-agut o pel contrari de l’agut al greu. Els nens hauràn de simbolitzar-ho amb una ratlla diagonal amb forma ascendent (si va del greu a l’agut) o amb forma descendent (si va de l’agut al greu). Quan dominen aquesta successió podrem realitzar una cadena , realitzant una linea llarga amb al dibuix de l’altura.
-La intensitat: Aquesta qualitat consisteix en la graduació del volum del so. Aquest pot ser fort (FORTE , F) o dèbil (PIANO , P) i pot anar des del so quasi imperceptible fins al eixordador . Aquesta qualitat depèn de la força amb la qual s’ha produït. Un altre factor que pot causar l’ ateració de la nostra percepció sobre la intensitat és la distància a la qual ens trobem de l’objecte que emet el so, ja que si s’ apropa l’escoltarem més que si s’allunya.
Aquesta qualitat resultarà molt útil als professors, ja que els pot ajudar acaptar l’interès i la motivació dels nens si se li aplica un grau d’expressió.
ACT 1- La primera activitat que treballarem d’ aquesta qualitat tindrà com a objectiu la diferenciació dels sons F i P associant-los a estats d’ ànim de les persones, els quals representarà en primer lloc el professor amb l’ ajuda de gestos corporals amb la intenció de que els nens reconeixin quin és i l’associin al tipus d’intensitat de la veu. Quan ja estiguin assolits aquests patrons es dividirà la classe en dos o trs equips i en petits grups es realitzaran aquestes petites escenificacios.
Alguns exemples d’estats d’ànim serien:
-Trist: veu fluixeta, veu que transmeti pena, mirar al terra, estar assegut amb les esptlles cap endavant…
-Content:veu forta i alegre, mirar cap a tothom, gran somriure, saltar…
-Enfadat: veu forta, expressió de ira, braços creuats….
-Dormit: veu fluixeta i poca vocalització, ulls mig tancats, rascar-se els ulls i estirar-se…
-ACT 2- Aquesta activitat consitiria en que el docent agafes un instrument de percussió (com la pandereta o el bombo) i mostres els dos tipus d’ intensitat perquè els nens sapiguessin quin és el cop fort i quin és el fluix. Quan ja els discernissin, el mestre haurà de tocar; quan doni un cop fort, els alumnes li hauràn de cridar “foooooooooort”. Mentr que quan el mestre doni cops fluixets els discents gairebé li hauran de susurrar “piano” o “fluix.”
-ACT 3-Una vegada que ja tinguin molt clar els conceptes de fort i fluix podríem realitzar aquesta exercici La finalitat del qual serà treballar el conceptes de crescendo, quan la intensitat augmenta progressivament, i de decrescendo, és a dir, quan la intensitat disminueix progressivament.
Primer hauríe d’ explicar el significat dels dos termes i s’ha defer cantar una cançó que estigui treballada amb els alumnes. Primer assenyalarem unes estrofes que s’hauràn de cantar fort i unes altres que s’ hauràn de cantar fluix. Quan dominin aquest exercici, introduirem intervals en els quals s’haurà d’ augmentar o disminuir la intensitat progressivament.
El docent per orientar gesticularà amb les mans de manera que quan sigui crescendo mourà les mans cap amunt, mentre que quan sigui decrescendo les mouràcap avall gradualment.
-La durada : és la qualitat que fa referència al temps que perdura el so. Aquest es mesura des del moment en que s’inicia fins al moment en quees deixa d’escoltar.
Depenent del tipus de cos, les vibracions duren més o menys estona: els de metall, vidre o cordes duren més que els de fusta o pell tensa. L’ únic que ens permet triar la duració dels so segons vulguem son la veu i els instruments d’aire.
ACT 1- Aquest exercici consiteix en la distribució de distints instruments entre els alumnes com flautes,caixa xinesa, triangles, xilòfon, la pròpia veu… i després d’ explicar-lis els conceptes de llarg i curt, deixar que cada alumne realitzi un so de ladurada que prefereixi i que la resta de la classe digui quina ha estat la durada del so.
ACT 2- Aquest exercici consitirà en una audició sobre sons que li resultin familiars al nen de diferents durades, com per exemple el so:
- d’ un elefant: llarg
- d’una rana: curt
- d’un lleó: llarg
- d’un gat : curt
- d’un clàxon: llarg
- el crit de tarzà: llarg
- el so de la tos: curt
Per a ensenyar les nocions bàsiques sobre les qualitats del so hem d’usar els contratos, és a dir, si introduim un concepte,també hem d’introduïr l’oposat, ja que gràcies a aquesta gran diferencia el nen aconsegueixcomprendre millor el concepte i distingir-lo del contraposat.
Per finalitzar aquesta bateria d’activitats amb la funció de treballar les qualitats del so, finalitzarem amb un exercici en el que es treballi de forma globalitzada las quatre qualitats:
ACT. GLOBAL- Aquesta tasca consistirà en cantar una canço infantil i acompanyar-la musicalment ( amb uns instruments que resultin senzills i relativament familars per als nens). Aquesta es realitzarà a dues veus i es repetirà dues vegades sense realitzar pauses.
La primer veu cantarà amb entonació aguda. La primera vegada que cantin, ho farà mp i li realitzaran l’acompanyament, la flauta amb sons forts i llargs, mentre que la segona vegada que la canten , l’ acompanyament el farà la caixa xinesa amb sons curts i dèbils i les veus cantaran f.
La segona veu cantarà tota l’estona amb entonació greu . La primera vegada cantarà f i l’acompanyarà la caixa xinesa amb sons curts . Mentre que la segona vegada que canti ho farà mp i l’ acompanyarà la flauta amb sons forts i llargs.
Quan haguem finalitzat aquesta activitat, és a dir, que hagi sortit correctament li farem preguntes als nens com per exemple:
-El so de la flauta era llarg o curt (durada)?
-Cantàveu greu o agut –pregunta dirigida a un grup dels dos en concret- (altura)? Amb quina intensitat cantàvem la primera veu la primera volta, fort o fluix (intensitat)?
-Us recordeu de l’instrument que us ha acompanyat la primera vegada que heu cantat –dirigida a una de les dues veu en concret- (timbre).
Aquest tipus de qüestionari ens servirà per a adonar-nos del grau de comprensió al qual han arribat els nostres alumnes i a la vegada podrem realitzar una autoevaluació crítica de la nostra pràctica educativa ( les preguntes sempre s’hauran d’adequar al nivell de comprensió i desembolupament dels nens; no ens seràn d’ utilitat les mateixes preguntes per a tots els nens encara que tinguin la mateixa edat o pertanyin a un mateix context.
BIBLIOGRAFIA
-LACARCEL MORENO. JOSEFA
Musicoterapia en educación especial
Universidad de Murcia
- ENCICLOPEDIA WIKIPEDIA
http://es.wikipedia.org/wiki/Sonido
