Comentari d'una entrada del bloc de Miguel Ángel Santos Guerra

“La tarima de esperanza”

Aquest treball consisteix en el comentari i en l’opinió personal d’un article d’educació escrit en el blog de Miguel Ángel Santos Guerra,el qual s’anomena El Adarve. Jo he escollit l’article que ell ha titulat “La tarima de la Esperanza”. El motiu per haver escollit aquest ha estat la sorpresa que m’he emportat al llegir-lo, fins i tot he de confessar que m’han entrat les ganes de riure. Anem a posar-nos en situació: estem al segle XXI, per ser més exactes a finals del 2009, fins aquí tots hi estem dacord. I doncs, com pot ser,que visquent en el se d’una societat desembolupada, amb pretensions de modernitat, innovació... Com es pot explicar que la millor mesura que se li hagi acudit al govern de Madrid ( recolzat per la pròpia Esperança Aguirre), la capital del nostre país (que “hauria”de ser una de les capdavanteres en els progressos) per a recuperar l’autoritat perduda dels professors damunt dels alumnes,sigui situar als docents damunt d’una tarima, tal i com es feia en l’època dels nostres pares o avis .

Així doncs, per aquests polítics, la solució per a solventar la complicada situació actual (de conflictes, agressions, classes que per a alguns docents arriben a ser motiu de depressió...) és retonar un element a la qüotidianitat de les aules que simbolitza l’escola tradicional, optant per realitzar un intent de retorn alsmètodes tradicioinals. Creieu que aquesta proposta és compatible amb tots els projectes constructivistes i d’innovació que s’estàn portant a terme per una gran quantitat de docents compromesos en el camp de l’ educació ? Personalment, penso que no. Tal i com Santos Guerra ha reflexat molt bé al seu article, crec que és una mesura absurda i sense cap ni peus .

“Tal i com indica la paraula autoritat , provinent del verb llatí AUCTOR, significa fer crèixer” . Amb això l’autor vol dir que l’autoritat del mestre no prové o no hauria de provenir del poder d’oprimir, castigar...és a dir, que la persona que realment té l’autoritat és aquella que fa crèixer l’altre. L’autoritat ha de provenir del respecte que generin la realitazació de la seva tasca. Un aspecte que ha mencionat Miguel Ángel que resulta tendre però a la vegada molt verídic és que la tarea d’aprenetatge mereix un respecte per part dels agents que intervenen ( el docent i el discent).

Tampoc hem d’oblidar als pares, ja que son un agent fonamental en aquest procès. Perquè aquest procès funcioni de forma correcta i millor per a tothom, els pares també s’hauràn d’implicar de forma activa en el desembolupament i la creació del projecte educatiu, actuant de forma conjunta i recolzant les decisions del professorat que siguin adequades i beneficioses per als seus fills, i sobretot, inculcar-lis a aquests la necessitat del respecte cap als seus docents. En contraposició dels comportaments que molt sovint porten a terme molts dels progenitors com per exmple: “mirar cap a l’altre costat o enfrentar-se obertament amb qui pretèn imposar una autoritat sense la qual és impossible l’aprenentage”

En conclusió, per a què el sistema educatiu funcioni de forma correcta, han d’actuar com un sol cos,tots els agents que intervenen en aquest procès (l’administració, el professorat i les famílies) per lograr un major consens, i en conseqüència un augment de la qualitat de l’educació. I d’aquesta forma, poder mirar amb més claretat cap a un futur millor ,per als nostres fills i per a les generacions futures.

Primer curs

Aquest és el blog de primer curs de grau d'educació infantil en el qual podreu trobar enllaçades les millors feines que al meu parer he realitzat.

Anàlisi de diferents casos de lectoescriptura.

En aquest treball, es pot observar l'anàlisi de quatre infants, amb el seu centre, les seves característiques més destacades, el seu moment en la lectoescriptura i la intervenció més adequada en cada cas en concret.

Ensenyar llengua en una societat multilingüe

En aquest power point consisteix en la presentació i orientació per tal d'ensenyar llengües en un context multilingüe, tenint en compte el currículum, els mestres  els nous enfocaments que han de donar-se. És el següent:

 

Treballs de grup, sociologia

A continuació podreu observar un seguit de treballs realitzats conjuntament amb un gran grup, els quals van des de l'anàlisi d'un film, fins la realització d'enquestes i estadística per realitzar un anàlisi sobre els consumidors d’un servei no formal per la infància i un repàs als drets humans, realitzant una reflexió sobre aquests. El document és el següent: 

treballs_grupals_sociologia_ by soniacardona91

Igualtat entre homes i dones, igualtat en educació i recensió d'educació per la nova ciutadania.

Aquest treball consisteix es troba subdividit en dos apartats, el primer dels quals ens parla de la societat masclista i patriarca en la qual encara ens trobem i dels aspectes necessaris per aconseguir de manera progressiva la igualtat de gènere, en els quals l'educació juga un paper determinant. el segon apartat consisteix en la recensió del llibre "Educació, República y nueva ciudadania" en e qual s'emfatitza en modificar el sistema social i de poders, amb l'ajuda d'una educació de qualitat pels ciutadans.

Treball Individual Sociologia by soniacardona91

Pràctica de planificació

ÍNDEX

- Portada....................................................................................................................1

- Índex........................................................................................................................2

- Primera planificació: Visita al cinema i al “Recicla-bus”..............................................3

- Segona planificació: “Visita al museu arqueològic de Vila” .........................................7

Activitat 1: VISITA AL CINEMA PER UN DOCUMENTAL SOBRE EL MEDIAMBIENT I RECICLATGE I AL “RECICLABUS”.

Anàlisi de les necessitats:

• En la memòria anual de l’any passat del centre es va detectar una manca de coneixements sobre on van a parar els materials que emprem, les necessitats de reciclatge, com és recicla, que significa reciclar, quins materials es poden reciclar,bles conseqüències que té reciclar o no reciclar, entre d’altres aspectes molt relacionats amb el medi ambient i la seva cura.
• Vam realitzar una reunió amb els pares per mostrar-los les temàtiques en les quals els infants tenien més mancances i degut a la gran importància d’aquests creiem que era necessari treballar d’una manera amena i tractant de conscienciar-los des de ben petits. Els pares van estar-hi totalment d’acord i ens van demanar s podríem tractar d’inculcar-los uns els hàbits de reciclatge, ja que si ho treballàvem al centre, ells tractarien de continuar amb la mateixa línia, procurant que a ca seva també reciclessin.
• Moltes enquestes a nivell mundial informen de la insensibilització de les generacions més joves cap a les catàstrofes medi ambientals, perdent així el seu nivell de compromís cap al món que els envolta i endinsant-se cada cop més en els perills d’una societat esbojarradament consumista. Per tractar de solucionar-ho i evitar que les futures generacions continuen en aquesta línia, els òrgans de Govern informen als centres escolars, prioritàriament als d’educació primària i infantil de la gran importància de conscienciar als nens des de ben petits de les temàtiques transversals, tal i com seria el reciclatge i la preservació del medi ambient.

Diagnòstic:

• Els infants no són conscients del que passa al seu voltant ni de les conseqüències que tenen els seus actes degut a que la informació que els arriba no és l’adequada per tal que puguin assimilar-la.

Decisió:

• Inclusió d’aquesta necessitat a la PGA (Programació General Anual) i aprovació per part del Consell escolar del centre de la realització d’una sèrie d’activitats i sortides fora del centre per tal d’informar, ensenyar i conscienciar als nens d’aquest greu problema, ja que els nens són el futur.

Programació:

• Objectius:

- Conèixer els problemes que sofreix el nostre planeta i els sers viu que hi habitem.

- Conscienciar als nens de la necessitat d’actuar i canviar les actituds per tal d’ajudar al medi ambient, ja que si cadascú aporta el seu granet d’arena es millorarà el món.

- Educar als infants en els valors del compromís i ecologisme.

- Adquisició d’uns senzills hàbits de reciclatge, perquè els realitzen a la seva vida quotidiana.

- Que realitzin un aprenentatge significatiu a través de materials audiovisuals i gràcies a l’experimentació i el joc.

• Activitats; les activitats que es realitzaran derivades d’aquestes dues sortides del centre són les següents:

- Activitat 1: visita al cinema per veure el reportatge “Natura”

- Activitat 2: fer un comentari per escrit del documental (els nens de primer cicle de primària) i els nens d’infantil realitzaran un col•loqui amb la mestra, sobre quins aspectes els han sobtat més, sobre quina part els han agradat o sobre els aspectes que vulguin comentar i realitzaran un dibuix

- Activitat 3: realitzar un gran mural tota la classe.

- Activitat 4: visitar el “recicla-bus” ple de jocs gràcies als quals aprendran com es recicla i en que consisteix.

- Activitat 5: adaptació i ampliació dels contenidors per tal que es pugui reciclar a la pròpia classe i a l’espai de l’esbarjo.

• Metodologia:

Abans de realitzar la sortida al cinema els proporcionarem als nens informació sobre la temàtica, sobre les quantitats de fems que produïm sense tan sols ni adonar-nos, els animals i els ecosistemes que resulten danyats a causa de l’acció humana, l’efecte hivernacle... farem que realitzen un seguit d’activitats de recerca en grup per tal de fer-los partícips reals.

Una vegada finalitzades, anirem al cinema per tal de rebre la informació que havíem perfilat de manera bàsica, d’una forma més profunda i sensorial. A posteriori de la visió del documental els nens de primer cicle farn una redacció expressant la seva opinió del documental, mentre que amb els d’infantil treballarem mitjançant un col•loqui en gran grup amb la mestra, per tal que pugui aclarir els aspectes que no s’han entès, els aspectes erronis i les opinions dels seus discents.

Uns dies després, cada grup realitzarà un mural que penjarem als passadissos sobre els aspectes que més ens hagin sobtat del documental, emprarem tota classe de pintures i la tècnica serà lliure.

Per tal d’enllaçar i fer més significatius els coneixements apresos el sobre el medi ambient i com preservar-lo aprofitarem el servei que l’Ajuntament posa a disposició dels centres escolars que consisteix en un autobús mòbil que es desplaça fins a les escoles. Al seu interior hi ha disposats una sèrie de “racons” per tal que els nens aprenguin els conceptes bàsics del reciclatge, en que consisteix, quin és el significat de les “3 R” (reciclar, reduir i reutilitzar), de quin color és cada contenidor... tot això mentre comparteixen una divertida estona de joc amb els seus companys.

Després d’haver realitzat aquestes sortides aplicarem tot el que s’ha après i tractarem de fixar l’hàbit del reciclatge a través de l’elaboració dels contenidors del reciclatge (embalarem unes quatre papereres amb paper de diferents colors i hi situarem al damunt un dibuix amb els materials que han d’anar-hi dins per tal de reciclar-se). Cada grup en realitzarà tres exemplars de cada, per situar-los; a dins la seva classe, als passadissos i a la zona d’esbarjo.

• Recursos humans:

- Els alumnes que acudiran a les dues sortides seran:

• Grups de 5 anys d’educació infantil, 19 alumnes.

• Grup de primer cicle, primer de primària, 25 alumnes.

• Grup de primer cicle, segon de primària, 26 alumnes.

- Els recursos humans per acudir al cinema seran 4 professors (els tres tutors da cada classe ,el psicopedagog i dos integrants del AMPA).

- Per visitar el “Recicla-bús” necessitarem un monitor, el tutor de la classe que hi acudeixi i un conductor d’autobús.

• Recursos materials:

- Per a la sortida al cinema necessitarem alquilar 2 autobusos de transport escolar amb capacitat per 40 persones aproximadament.

- Per visitar el “Recicla-bus” necessitarem que aquest acudeixi al centre.

• Temporalització:

- La visita al cinema es realitzarà el dia 21 de Gener del 2010, de 10:30 – 13:15.

- La visita del “Recicla-bus” es realitzarà els dies 2, 3 i 4 de Febrer de 11:15-13:15: Infantil acudirà el dia 2, Primer de primària acudirà el dia 3 i segon de primària acudirà el dia 4.

• Finançament:

- La visita al cinema suposarà un total de 568 euros entre transport (340 euros) i les entrades al cinema (228 euros). Aquestes despeses aniran a càrrec dels usuaris del alumnes, docents i pares que acudeixin a la sortida.

- La visita al “Recicla-bus” seran 1590 euros els tres dies a càrrec del Consell.

• Dinamització i seguiment: els encarregats d’aquesta funció seran una comissió formada pel Secretari, quatre alumnes i tres pares integrants de l’AMPA.

• Avaluació:

- Tots els assistents a les sortides se’ls proporcionarà un qüestionari en el qual hauran d’avaluar una sèrie d’ítems sobre cadascuna de les sortides realitzades.

- Es reflectiran aquestes experiències a la memòria anual, incloent-hi les propostes de millora.

- Es realitzarà una reunió conjunta per tal d’avaluar i es lliurarà un Informe a la Comissió de dinamització i seguiment.

• Divulgació, preparació i instrumentació: els encarregats d’aquesta tasca seran el president de l’AMPA, el cap d’estudis, els tutors i el delegat de segon de primària.

Activitat 2: VISITA AL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE VILA

Anàlisi de les necessitats

En la memòria anual de l’any passat el professorat es va adonar de la manca de coneixement i consciència de la pròpia cultura, i orígens de la nostra illa: Eivissa.

A través d’una reunió amb els progenitors dels alumnes ens em assabentat que es troben força interessats en que els nens coneguin i valorin la pròpia cultura,però que degut a la manca de temps que pateixen en el seu dia a dia no els porten gairebé mai a cap museu. Cal destacar que els pares dels nens estrangers també pensen que és força important per aconseguir una bona integració a l’illa que els seus fills coneguin i respectin els orígens del lloc on viuen.

A més a més, els pares comparteixen l’opinió de que no resulta tan divertit per als seus fills portar-los a un museu de manera individual com pot ser-ho en una excursió organitzada amb guia i recursos preparats per a nens de la seva edat específicament, ja que així és com aprenen a la vegada que es diverteixen i es socialitzen amb els nens de la seva mateixa edat.

Diagnòstic:

Una sèrie d’estudis realitzats han demostrat que els habitants espanyols som uns dels europeus amb menys afició a realitzar activitats culturals amb motius d’oci, tal i com visitar museus, llegir...

Decisió:

Pretenem fomentar el gust i afició per la tota una sèrie d’activitats pròpies de la cultura, creiem fermament que ho podem aconseguir si des de ben petits els organitzem sortides que resultin entretingudes, adequades per a la seva edat i coneixements, i a més a més els agradin, ja que així aconseguirem que ho associen amb experiències entretingudes i positives, fet que en un gran percentatge de la població adulta no succeeix. Tenint en comte els recursos i la proximitat, volem visitar un dels museus més importants i emblemàtics de l’illa d’Eivissa, el museu arqueològic de Vila.

Programació:

• Objectius:

- Conèixer una de les cultures i civilitzacions més importants i antigues que van habitat a l’illa d’Eivissa: la púnica.

- Adonar-se que la visita a un museu pot ser molt divertida i entretinguda fomentant un major interès cap aquests i cap a la cultura en general.

- Aprendre les costums , vestimentes i costums d’aquesta cultura tan significativa per a l’illa d’Eivissa.

- Aprendre a treballar en grup, compartir experiències agradables amb els companys i ajudar i cooperar entre ells.

• Activitats:

- Activitat plàstica i d’experimentació:fer el bust de la divinitat Tanit amb fang i motllo, cuinar-la i pintar-la.

- Activitat de recerca del tresor emprant un mapa: a la zona del cementiri, realitzar petits grups, per cercar amb les instruccions d’un mapa una sèrie d’objectes amagats relacionats amb la cultura púnica i una vegada que els trobin, cada grup explicarà als seus companys quin objecte ha trobat i quina utilitat tenia per a la cultura púnica

- Activitat de disfresses: es farà un taller de disfresses sobre com anaven vestits els púnics i sobre els objectes més importants per a ells; de decoració, per subsistir...

- Activitat d’observació i aprenentatge: es realitzarà un recorregut pel museu, els infants veuran les restes arqueològiques que s’han trobat gràcies a les excavacions realitzades i una guia anirà explicant el significat i la procedència dels objectes més rellevants..

- Realitzar les activitats de la carpeta amb les fotografies, breus explicacions i una sèrie d’exercicis: es proporcionarà als visitants del museu uns materials explicatius, els quals contenen uns exercicis adaptats a l’etapa acadèmica en la qual es troben que hauran de realitzar amb l’ajuda d’algun adult en cas de que resulti necessari.

Metodologia:

Abans d’acudir al museu es facilitarà als nens informació sobre totes les civilitzacions que han habitat l’illa d’Eivissa, explicant les seves característiques més destacades i ubicant la civilització púnica.

En la visita al museu es dividiran el total d’alumnes en grups de 14 infants, aquests seran acompanyats per una mitja d’uns dos o tres adults cada grup. Tots els grups realitzaran totes les activitats, ja que aniran rotant d’una a l’altra.

Al final de la jornada tornaran al col•legi on els d’infantil realitzaran una sessió d’assemblea per comentar els aspectes que més els hagin agradat de la sortida, mentre que els de primària a més a més de la conversa a classe hauran de presentar una redacció descriptiva de la sortida explicant el que han après i les activitats que més o menys els han agradat.

Recursos humans; en aquesta sortida hi participaran els següents alumnes i el següent personal:

• Grup de 5 anys d’educació infantil, 20 alumnes.

• Grup de primer de primària, 24 alumnes.

• Grup de segon de primària, 26 alumnes.

• 4 professors del centre: els tres tutors de grup i el mestre d’educació física.

• 2 pares o mares d’alumnes com a suport.

• 5 guies o monitors del museu.

Recursos materials:

- Fang per realitzar els busts de Tanit.

- Un forn

- Pintures, pinzells i punxes.

- Uns mapes i còpies dels objectes més característics de la cultura púnica.

- Disfresses.

- Carpetes amb fotografies i una breu explicació dels elements que podem trobar al museu.

Temporalització: dia 14 de Maig de 2010, de 09:10 - 13:30.

Finançament:

- 2 autobusos de transport escolar per arribar al museu (350 euros) a càrrec dels usuaris.

- Entrades al museu : 266 euros (3.5 cada entrada) a càrrec dels alumnes, professors i pares acompanyants.

Dinamització i seguiment: aquesta tasca la portarà a terme la comissió formada pel Secretari, un alumne i dos mare i un pare integrants de l’AMPA.

Avaluació:

- Tots els assistents a les sortides se’ls proporcionarà un qüestionari en el qual hauran d’avaluar una sèrie d’ítems sobre cadascuna de les sortides realitzades.

- Es reflectiran aquestes experiències a la memòria anual, incloent-hi les propostes de millora.

- Es realitzarà una reunió conjunta per tal d’avaluar i es lliurarà un Informe a la Comissió de dinamització i seguiment.

Divulgació, preparació i instrumentació: aquestes tasques les portaran a terme el president de l’AMPA, el cap d’estudis, els tutors i el delegat de segon de primària.

Les noves tecnologies en la societat de la informació

En aquesta entrada es comentarà un dels temes que formen part de l'actualitat, i de moltes de les conversacions quotidianes dels ciutadans. Personalment crec que la gran quantitat de canvis accelerats que es donen a la nostra societat, preocupen en gran mesura a tota la població, ja que generen una situació d'inseguretat i intranquil·litat. 

Es veritat que ens trobem en un moment de canvis frenètics, portem una vida accelerada cada dia es fa més complexa, en conseqüència, cada dia em de formar-nos més i de manera més especialitzada per poder estar al nivell que ens exigeix el nostre entorn.

Actualment, la tecnologia resulta una eina imprescindible en qualsevol àmbit de la vida, sobretot l'informàtica, ja que aquesta va començar com un sistema de comunicació que sols coneixien una petita minoria i tenia unes funcions molt limitades.

En canvi avui en dia, ha passat a ser un dels mitjans més destacats de la societat actual, a través del qual podem realitzar un gran nombre de tasques sense ni tan sols mourens de les nostres llars. Això ha suposat un gran avanç i una major comoditat en les nostres vides, ja que tasques com anar al supermercat, fer gestions bancaries personals, posar-se en contacte amb qualsevol persona del món a través d'un simple “clic”, compartir experiències, sabers, consells… podem realitzar-les còmodament des de la nostra casa.

En contraposició, cal dir que això està provocant una disminució de la vida social i la interacció entre les persones, creant així persones individualistes, poc socials, més introvertides i aillades del món exterior. Però encara trobem més avantatges, ja que internet suposa un vast camp d’informació al qual podem acudir des dels nostres ordinadors, en conseqüència haurem de desenvolupar les nostres habilitats selectives d’informació i ensenyar als nostres infants a saber triar quina és la informació correcta de la que no ho és.

L'altra cara de la moneda és l’espècie d’imposició que ha sofert part la població amb aquestes tecnologies ja que s’ha estes gairebé a tots els àmbits de la vida, es a dir, no s’ha quedat sols en els àmbits d'oci i per  millorar-nos la vida, sinó que també ha arribat al món educatiu i al món laboral obligant a milers de persones a renovar-se i reciclar-se pel seu compte i de manera accelerada per tal de poder mantenir la seva feina, generant així un sentiment negatiu envers aquestes.

Penso que és força positiva l'evolució que s'està produint en la nostra societat, però també crec que hauriem d’aprendre a usar-ho moderadament, per tal que aquests invents no disminueixin altres facetes força riques de les nostres vides, com per exemple el contacte cara a cara amb les persones més properes a nosaltres, amb les quals ens  anem distanciant degut al ritme frenètic i al poc temps que disposam en el nostre dia a dia. Crec que tots hauriem de reflexionar sobre aquest fet, per tal de no convertir-nos en “rates  informàtiques” recluïdes davant l'ordinador gairebé les 24 hores del dia.

M'agradaria finalitzar aquest comentari amb una frase molt interessant dels antics filòsofs grecs, que diu així: “la virtut es troba en el punt mig”

Entrevista a la directora del col•legi públic de s’Olivera

• Òrgans de govern (Equip directiu, Consell Escola, claustres, altres.) i de coordinació docent (Comissió de coordinació pedagògica, Cicles, Tutories, Equip de suport, Comissió de normalització lingüística, Coordinació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolar, altres.) que hi ha al centre:

1. Quantes persones l’integren?

2. Amb quina freqüència es reuneixen?

3. De què s’encarreguen?

4. Tenen un document de cadascun dels òrgans?

5. Ens podria dir a grans trets de què tracta cada document?

• Característiques del centre:

1. Que creu sens dubte que caracteritza el centre?

2. Ens podria dir la línia metodològica y de gestió que segueix el centre?

3. Sols variar el personal docent d’un any cap a un altre?

4. Com sons els espais?

5. Com és la gestió del temps?

6. Quins tipus de projectes teniu i com funcionen? Segueixen algun tipus de criteri selectiu els projectes que oferiu als vostres alumnes o els proposa-ho vosaltres?

• Forma d’exercir la funció directiva:

1. Quines funcions realitza la directora al centre? Imparteix classes com a docent?

2. Què és el que més l’agrada del seu treball com a directora?



Observació: Fotografies comentades dels espais

- Passadissos (actitud dels nens: corren, caminen, criden etc.)

- Pati (interior, exterior, extens, pati propi per als d’infantil etc.)

- Color i il•luminació del centre

- Decoració del centre

- Gimnàs o aula de psicomotricitat

- Menjador (actitud dels nens a l’hora de menjar)

- Laboratori (hi ha o no)

- Biblioteca (hi ha o no)

- Tenen una zona pròpia per als nens d’infantil? (tant de pati com de aules)

- Tenen un parc?

- Hi ha jardí o zones verdes?

- Tenen un hort? (el fan servir per cultivar?)

- Quantes plantes té l’edifici?

- Actitud en general que es respira al centre (entre professors-alumnes; alumnes-alumnes; i professors-professors).

- Ubicació del centre (que hi ha al voltant? Espais verdes, carreteres, altres).

Visita al centre Can Cantó

M’agradaria comentar la visita que vam realitzar al col·legi públic Can Cantó, aquest acull infants des dels 3 anys fins a sisè de primària. El centre és de construcció relativament recent. Vaig poder veure que les instal·lacions es troben en molt bon estat i que li donen molta importància a la netedat, ja que tant el seu pati com els passadissos situats a l’interior del recinte es trobaven molt nets. Aquest fet em va sorprendre, de manera molt positiva. Vam parlar amb la cap d’estudis del centre i a través de tot el que ens va explicar, em va donar una bona impressió. Penso que el personal docent de Can Cantó és molt valent i innovador, ja que s’involucren de ple en tots els nous projectes de tipus innovador. Penso que és un centre molt compromès i que cerquen mestres que no pretenguin acomodar-se i vulguin lluitar per una educació millor per als nostres fills i futurs alumnes. En conclusió, em va parèixer una sortida força interessant.

Unitat didàctica, Marcel i Martí.

En aquesta entrada esta constituïda per una unitat didàctica en la qual s'ha creat una unitat didàctica musical per infants d'educació infantil. Per realitzar aquesta hem establert tota una sèrie d'objectius i sessions, modificant  adaptant la lletra d'una cançó a una que hem trobat adequada per infants d'aquestes edats. D'aquesta manera, a través de diverses sessions, els nens aprendran la lletra de la cançó, la coreografia i podran pintar un dibuix dels personatges principals. La unitat és la següent:  

22004 ud. didàctica_Marcel i Martí_fi by soniacardona91

Enllaços a recomanar =)

En aquesta entrada de bloc voldria recomanar aquesta pàgina, pertany al programa català “Polònia” (se que dins la nostre classe aquest compta amb un gran nombre de seguidors). Realitza una bona crítica a dos temes molt controvertits i de gran actualitat en el món educatiu com son l’abandonament prematur dels estudis (entre els 18 i els 24 anys) i la mala qualitat educativa de l’escola des de l’humor , element necessari en la societat actual i des del qual ens fa reflexionar. Aquí us deixo el seu link:

http://blogs.tv3.cat/polonia.php?itemid=7512

L’altre blog que recomano, per la seva funcionalitat és: http://www.unsizeros.net/pom_de_blogs/?q=aggregator/categories/1&page=8

Aquesta pàgina( Pom de blogs) és un recull de les publicacions d’ articles escrits en blogs sobre educació. S’hi poden trobar 4 tipus de blogs:

- blogs de docents,- blogs d'aula,- blogs de matèria,- blogs de centres

Gràcies a aquesta pàgina he entrat de forma fàcil i ràpida en contacte amb una gran quantitat de blogs que crec que poden resultar interessants. Un exemple d’ aquests és :

http://diarideunaprofe.blogspot.com/

Es un blog que realment va dirigit als estudiants de farmàcia, però crec que ens pot resultar útil, perquè té alguns articles dedicats a lèducació en general.

En especial, ha escrit un article en el que realitza una bona reflexió sobre l’autoritat dels docents. En aquest fa referència als nefasts resultats en les proves de Pisa entre d’altres aspectes. Defineix l’educació com un procès complex d’ aprenetatge i afirma que perquè es doni adequadamentha d’establir-se un bon ambient afectiu i de confiança dins la clase. A més amés , fa referència al tipus d’autoritat que ha de tenir el docent (en cap cas de tipus autoritarista, tot al contrari, hauria de ser de tipus moral, i per aconseguirla s’han de donar factors com ser valorat i estimat per la societat entre d’altres).

A més, també fa referència a la passió que han de conseguir transmetre als alumnes sobre els coneixements que ensenyen, per a que aquests sentin les ganes d’aprendre i arribin a admirar al seu model més proper en aquesta àrea i com a persona.

Per acabar, voldria fer referència a una frase que m’ha agradat molt per la seva claretat: “ La autoridad moral del docente nace en su competencia para expresar su dominio de aquello en lo que tiene que hacer que el alumno progrese.” No creieu que sobren les paraules?

Paraules dolces, conte i unitat didàctica.

En aquesta entrada podreu observar com d'un conte proposat, en el qual es reflexa la necessitat d'escoltar i dir les paraules dolces i amoroses cap als altres, essent una gran història per contar-la a classe i fer activitats sobre aquest.

Conte paraules dolces en format Power point:

Paraules Dolces from Elodie G.

Unitat didàctica referent al conte:

L'aventura d'innovar, el canvi a l'escola

  Com ja sabem, l’educació ha existit des de sempre. Ja es donava a la prehistòria encara que els coneixements que es transmetien eren tots pràcticament de caire procedimental: com fer foc, aprendre a caçar… Amb el pas del temps, l’educació ha anat evolucionant. Ha anat passant per distintes situacions; per moments pitjors (com per exemple la edat mitjana) i per moments millors (com la segona república espanyola). No hem d’oblidar que la seva evolució no ha estat lineal, sinó que ha anat realitzant grans avanços en algunes èpoques i  ha retrocedit espectacularment en algunes altres. Aquesta evolució estava condicionada en gran mesura per la situació político-social del moment, pel tipus de concepció que es tenia de l’home…

         Actualment, la situació educativa a l’estat espanyol és millor del que ha estat mai, si ens referim  a la  quantitat, ja que podem afirmar que es dóna una escolarització del 100% dels nens entre els 6 anys (perquè dels 0 a 6 anys no és obligatòria) fins als 16 anys. Aquesta és obligatòria i gratuïta. Encara que si parlem de qualitat no podem dir el mateix, ja que una gran part del professorat actual, encara mante els mateixos mètodes que es donaven als segle passat. Aquí sorgeix la nostra pregunta clau:” És necessari innovar?” resulta  paradoxal aquesta pregunta, ja que si parlem de la societat, tothom tenim consciència que aquesta fa passes de gegant pel que fa als canvis, i en conseqüència pel que fa a la innovació (no hem d’oblidar que la innovació és canvi, però que es donin  canvis no implica que siguin innovadors). Tota la societat hi estem a favor: és necessària la innovació per al progrés. Aleshores, perquè quan plantegem la mateixa pregunta en l’aspecte educatiu, no obtenim la mateixa resposta per part de tothom? No és una incoherència? Com a futura docent afirmo i crec fermament que és necessària la innovació.

         

           L ’educació ha ampliat el seu significat i les seves funcions: avui en dia també inclou l’ òptima relació amb les TIC i les TAC, aprendre a llegir i comprendre tot el que passa al nostre voltant, a més d’integrar i respectar les noves cultures arribades, sense deixar de banda l’assimilació de la pròpia (àrea que hem de destacar que en l’actualitat no es tracta o es fa de forma superficial i poc significativa). També caldria destacar  que una pràctica docent innovadora hauria de tenir molt present la necessitat de portar a terme una educació que sigui integral, es a dir, que formi en tots els àmbits als nens permeten que desenvolupin al màxim les seves habilitats. Per a aconseguir-ho el docent haurà d’aconseguir associar la part cognitiva amb l’emocional, per a que es produeixi un aprenentatge significatiu i aconseguir que el nen li agradi estudiar i es vagi fent progressivament autònom en el seu aprenentatge; per tant, l’alumne haurà d’aprendre a aprendre i aprendre a ser tal i com afirma Delors.

     

   En “L’aventura d’innovar” apareix una definició que el propi autor considera molt adequada i amplia d’un concepte tan complex com és el de innovar. També explica que pot ser interpretada de diverses formes depenent de les ideologies, i dels factors polítics, econòmics, socials i culturals.  La definició és la següent:

“Intervencions, decisions i processos amb una intencionalitat i voluntat de

sistematització amb la voluntat de modificar les ideologies actituds, idees,cultura, continguts i pràctiques pedagògiques. A més, vol introduir nous projectes, programes, materials curriculars, estratègies d’ensenyança i aprenentatge, models didàctics I altres formes d’organitzar i gestionar el currículum, el centre i la dinàmica de l’aula des d’una línia renovadora”

       Fa referència a l’esperit emprenedor de lluitar per a aconseguir canviar i renovar tots els ideals, el contexts culturals, les pràctiques dels docents…i gairebé tots els elements que puguin intervenir en la educació, tan interns com externs, amb la finalitat d’aconseguir una millora qualitativa necessària en aquests àmbits. Hem de tenir molt present que portar a terme projectes innovadors no és cap camí de roses, sinó que genera una gran quantitat de dificultats i de conflictes dins el col·lectiu del professorat, ja que innovar genera una sèrie de contradiccions entre ells. No hem de caure en l’errada de tractar d’evitar-les, sinó que hem d’establir un clima de diàleg i debat a través del qual es pugui arribar a consensos adequats fruit de la suma de distintes aportacions que serviran per a enriquir la proposta i al propi professorat.

    

        La innovació pot sorgir des de dos focus diferenciats: les que sorgeixen de les administracions (verticals) i les que provenen per part del professorat (horitzontals). Les primeres alteren poc el funcionament i provoquen els tipus de canvis superficials o secundaris, mentre que les horitzontals resulten més profundes. No hem d’oblidar que en ocasions no resulta negatiu del tot que les administracions apliquen un poc de pressió damunt dels docents, ja que així fan que els que restaven “adormits” als centres, reprenguent la seva tasca amb la dedicació i compromís que li pertany. Trobem una sèrie de condicions que hi contribueixen mentre que d’altres fan la funció totalment oposada.

•          Algunes de les condicions, que que he considerat més destacades que inhibeixen la innovació: la resistència per part dels mestres a variar les seves rutines , escassa recompensa de l’exterior per portar a terme un projecte innovador, el corporativisme i acomodament per part d’un bon sector de la professió que sols s’interessa pels seus propis interessos sense comprometer-se en la important tasca que porten a terme. A més, destacarem aspectes com l’abisme establert entre la teoria educativa i la pràctica de la real, la rivalització i fragmentació per grups de docents. Aquest fet impedeix una col·laboració conjunta per treure endavant projectes innovadors,aquesta rivalitat provoca com a conseqüència un ambient de malestar al centre. Aquest malestar s’afegeix al síndrome del “professor cremat”, a algunes  reformes inadequades en el moment en que es fan vigents. Aquesta fenomen succeeix degut al temps que passa des de que aquesta es legisla fins que s’aplica, un llarg període normalment. Un altre aspecte a tenir en compte és el que Carbonell anomena “Doble currículum”. Aquest es refereix a la desconnexió que trobem entre els distints cicles/ etapes del sistema. Cadascun té la seva pròpia metodologia i forma de portar a la pràctica els continguts. Això provoca que l’autonomia que tenen els mestres per a innovar està supeditada als cicles superiors (perquè avui en dia encara s’entén l’educació amb caràcter propedèutic). En conseqüència apareix aquesta dualitat curricular en la que la part més dura i menys innovadora és el temari més important, mentre que la part que es considera amb menor rellevància és a la que se li apliquen els mètodes més innovadors.

•         Condicions que promouen la innovació:  formació d’equips docents sòlids i amb voluntat de compartir feina, objectius, projectes, pràctica diària… essent capaços d’acceptar crítiques constructives i realitzar exercicis de reflexió i autocrítica. Tenint en compte la voluntat d’intercanviar i assessorar a través de xarxes virtuals i presencials. Un altre element a tenir en compte, perquè aquesta innovació es doni de forma adequada és el recolzament institucional. A més, aquesta renovació ha d’establir-se en un centre on hi hagi un clima de bon ambient, confiança  i bones relacions per arribar a decisions fructuoses i adequades. No hem d’oblidar que si realitzem sempre les mateixes activitats, ja no estarem innovant,sinó que portarem a terme una rutina i en conseqüència  retrocedirem.

        

        Uns altres factors que facilitarien la innovació serien algunes d’aquestes situacions perquè el professorat actuarà millor i de forma més innovadora (encara que alguns aspectes poden considerar-se utòpics). Alguns exemples en serien la formació permanent al llarg de tota la vida, una certa autonomia per prendre decisions, estímuls en la seva labor, períodes sabàtics, una reducció de la jornada, el reconeixement dins la societat per la destacada labor que hi realitzen, l’equiparació de reconeixement dels docents (tant a nivell social com pel que fa a la remuneració) que conformen els distints cicles del sistema educatiu…

           Perquè una innovació sigui efectiva ha de durar un cert temps ja que ha de passar diverses fases (inici, posada en pràctica i compromís per part de la direcció escolar). Però la situació que ens trobem en la realitat són una gran pressió político-social que exigeix respostes immediates, que provoquen la interrupció de la pràctica d’aquestes provocant, la seva retirada amb el veredicte de fracàs quan ni tan sols li ha donat temps a madurar.

          

              Basant-nos en les característiques dels projectes innovadors, podem afirmar que una activitat  aïllada (sense cap tipus de connexió amb la resta del temari) tal i com fer vi,  no seria innovadora, a més , resultaria poc adequada, degut a que una beguda com el vi, degut al seu contingut en alcohol, no pot ser consumida pels nens.Tampoc resultaria una activitat de tipus innovadora emprar les TIC per a respondre els questionaris de tipus tancat, ja que l’únic element que resultaria innovador, seria el tipus de material emprat , ja que la metodologia emprada pels docents serà la mateixa que si es realitzara aquest qüestionari en un paper. Aquest tipus de canvis són els que l’autor etiqueta com a “epidèrmics” perquè no s’ha donat un canvi en profunditat ni significatiu, sinó que ha estat sols en la superfície, en petits detalls que al cap i a la fi sols han canviat el rostre  d’aquest sistema  D’aquest tipus de fets prové la necessitat d’innovar; ja que per molt que evolucionin els materials , l’entorn on s’imparteix , entre d’altres elements, sinó renovem el mètodes que empren els mestres, no aconseguirem els nostres objectius. Tal i com diu Francesc Ibernon  “Tenim escoles del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI”. Aquests fets els hem de solucionar el més abans possible. Un dels factors imprescindibles per a portar-ho a terme és conscienciar als docents de la necessitat de la renovació.

En contraposició, una activitat que estaria a l’altura de ser considerada innovadora seria promoure una recerca de l’entorn més proper a través de les TIC, mitjans de comunicació o llibres de consulta. D’aquesta manera treballaríem l’autonomia en l’aprenentatge del discent, ens podríem adaptar millor al seu nivell…

       En conclusió, espero que al llarg d’aquest treball us hagi pogut convèncer de la necessitat de la innovació en l’àmbit educatiu, perquè aquesta institució pugui estar  a l’altura dels temps que còrren, aconseguint així preparar per a la vida real (evitant així la greu desconnexió que es produeix de la teoria amb la realitat), educant integralment i preparant a les generacions futures per tots els àmbits de la vida i poder ajudar-los a que portin una vida plena i satisfactòria, aconseguint (com a fruït d’aquest intens treball i esforç per part de tots els agents que intervenen en l’educació) la construcció d’una societat millor.

Ens mengem els colors, unitat didàctica

Per l'assignatura de 22001, hem realitzat una unitat didàctica en la qual hem portat a la pràctica tot allò après al llarg de l'assignatura, esperem que sigui del vostre gust:

https://sites.google.com/site/unitatdidacticagrup5curs0910/