Unitat didàctica, Marcel i Martí.

En aquesta entrada esta constituïda per una unitat didàctica en la qual s'ha creat una unitat didàctica musical per infants d'educació infantil. Per realitzar aquesta hem establert tota una sèrie d'objectius i sessions, modificant  adaptant la lletra d'una cançó a una que hem trobat adequada per infants d'aquestes edats. D'aquesta manera, a través de diverses sessions, els nens aprendran la lletra de la cançó, la coreografia i podran pintar un dibuix dels personatges principals. La unitat és la següent:  

22004 ud. didàctica_Marcel i Martí_fi by soniacardona91

Enllaços a recomanar =)

En aquesta entrada de bloc voldria recomanar aquesta pàgina, pertany al programa català “Polònia” (se que dins la nostre classe aquest compta amb un gran nombre de seguidors). Realitza una bona crítica a dos temes molt controvertits i de gran actualitat en el món educatiu com son l’abandonament prematur dels estudis (entre els 18 i els 24 anys) i la mala qualitat educativa de l’escola des de l’humor , element necessari en la societat actual i des del qual ens fa reflexionar. Aquí us deixo el seu link:

http://blogs.tv3.cat/polonia.php?itemid=7512

L’altre blog que recomano, per la seva funcionalitat és: http://www.unsizeros.net/pom_de_blogs/?q=aggregator/categories/1&page=8

Aquesta pàgina( Pom de blogs) és un recull de les publicacions d’ articles escrits en blogs sobre educació. S’hi poden trobar 4 tipus de blogs:

- blogs de docents,- blogs d'aula,- blogs de matèria,- blogs de centres

Gràcies a aquesta pàgina he entrat de forma fàcil i ràpida en contacte amb una gran quantitat de blogs que crec que poden resultar interessants. Un exemple d’ aquests és :

http://diarideunaprofe.blogspot.com/

Es un blog que realment va dirigit als estudiants de farmàcia, però crec que ens pot resultar útil, perquè té alguns articles dedicats a lèducació en general.

En especial, ha escrit un article en el que realitza una bona reflexió sobre l’autoritat dels docents. En aquest fa referència als nefasts resultats en les proves de Pisa entre d’altres aspectes. Defineix l’educació com un procès complex d’ aprenetatge i afirma que perquè es doni adequadamentha d’establir-se un bon ambient afectiu i de confiança dins la clase. A més amés , fa referència al tipus d’autoritat que ha de tenir el docent (en cap cas de tipus autoritarista, tot al contrari, hauria de ser de tipus moral, i per aconseguirla s’han de donar factors com ser valorat i estimat per la societat entre d’altres).

A més, també fa referència a la passió que han de conseguir transmetre als alumnes sobre els coneixements que ensenyen, per a que aquests sentin les ganes d’aprendre i arribin a admirar al seu model més proper en aquesta àrea i com a persona.

Per acabar, voldria fer referència a una frase que m’ha agradat molt per la seva claretat: “ La autoridad moral del docente nace en su competencia para expresar su dominio de aquello en lo que tiene que hacer que el alumno progrese.” No creieu que sobren les paraules?

Paraules dolces, conte i unitat didàctica.

En aquesta entrada podreu observar com d'un conte proposat, en el qual es reflexa la necessitat d'escoltar i dir les paraules dolces i amoroses cap als altres, essent una gran història per contar-la a classe i fer activitats sobre aquest.

Conte paraules dolces en format Power point:

Paraules Dolces from Elodie G.

Unitat didàctica referent al conte:

L'aventura d'innovar, el canvi a l'escola

  Com ja sabem, l’educació ha existit des de sempre. Ja es donava a la prehistòria encara que els coneixements que es transmetien eren tots pràcticament de caire procedimental: com fer foc, aprendre a caçar… Amb el pas del temps, l’educació ha anat evolucionant. Ha anat passant per distintes situacions; per moments pitjors (com per exemple la edat mitjana) i per moments millors (com la segona república espanyola). No hem d’oblidar que la seva evolució no ha estat lineal, sinó que ha anat realitzant grans avanços en algunes èpoques i  ha retrocedit espectacularment en algunes altres. Aquesta evolució estava condicionada en gran mesura per la situació político-social del moment, pel tipus de concepció que es tenia de l’home…

         Actualment, la situació educativa a l’estat espanyol és millor del que ha estat mai, si ens referim  a la  quantitat, ja que podem afirmar que es dóna una escolarització del 100% dels nens entre els 6 anys (perquè dels 0 a 6 anys no és obligatòria) fins als 16 anys. Aquesta és obligatòria i gratuïta. Encara que si parlem de qualitat no podem dir el mateix, ja que una gran part del professorat actual, encara mante els mateixos mètodes que es donaven als segle passat. Aquí sorgeix la nostra pregunta clau:” És necessari innovar?” resulta  paradoxal aquesta pregunta, ja que si parlem de la societat, tothom tenim consciència que aquesta fa passes de gegant pel que fa als canvis, i en conseqüència pel que fa a la innovació (no hem d’oblidar que la innovació és canvi, però que es donin  canvis no implica que siguin innovadors). Tota la societat hi estem a favor: és necessària la innovació per al progrés. Aleshores, perquè quan plantegem la mateixa pregunta en l’aspecte educatiu, no obtenim la mateixa resposta per part de tothom? No és una incoherència? Com a futura docent afirmo i crec fermament que és necessària la innovació.

         

           L ’educació ha ampliat el seu significat i les seves funcions: avui en dia també inclou l’ òptima relació amb les TIC i les TAC, aprendre a llegir i comprendre tot el que passa al nostre voltant, a més d’integrar i respectar les noves cultures arribades, sense deixar de banda l’assimilació de la pròpia (àrea que hem de destacar que en l’actualitat no es tracta o es fa de forma superficial i poc significativa). També caldria destacar  que una pràctica docent innovadora hauria de tenir molt present la necessitat de portar a terme una educació que sigui integral, es a dir, que formi en tots els àmbits als nens permeten que desenvolupin al màxim les seves habilitats. Per a aconseguir-ho el docent haurà d’aconseguir associar la part cognitiva amb l’emocional, per a que es produeixi un aprenentatge significatiu i aconseguir que el nen li agradi estudiar i es vagi fent progressivament autònom en el seu aprenentatge; per tant, l’alumne haurà d’aprendre a aprendre i aprendre a ser tal i com afirma Delors.

     

   En “L’aventura d’innovar” apareix una definició que el propi autor considera molt adequada i amplia d’un concepte tan complex com és el de innovar. També explica que pot ser interpretada de diverses formes depenent de les ideologies, i dels factors polítics, econòmics, socials i culturals.  La definició és la següent:

“Intervencions, decisions i processos amb una intencionalitat i voluntat de

sistematització amb la voluntat de modificar les ideologies actituds, idees,cultura, continguts i pràctiques pedagògiques. A més, vol introduir nous projectes, programes, materials curriculars, estratègies d’ensenyança i aprenentatge, models didàctics I altres formes d’organitzar i gestionar el currículum, el centre i la dinàmica de l’aula des d’una línia renovadora”

       Fa referència a l’esperit emprenedor de lluitar per a aconseguir canviar i renovar tots els ideals, el contexts culturals, les pràctiques dels docents…i gairebé tots els elements que puguin intervenir en la educació, tan interns com externs, amb la finalitat d’aconseguir una millora qualitativa necessària en aquests àmbits. Hem de tenir molt present que portar a terme projectes innovadors no és cap camí de roses, sinó que genera una gran quantitat de dificultats i de conflictes dins el col·lectiu del professorat, ja que innovar genera una sèrie de contradiccions entre ells. No hem de caure en l’errada de tractar d’evitar-les, sinó que hem d’establir un clima de diàleg i debat a través del qual es pugui arribar a consensos adequats fruit de la suma de distintes aportacions que serviran per a enriquir la proposta i al propi professorat.

    

        La innovació pot sorgir des de dos focus diferenciats: les que sorgeixen de les administracions (verticals) i les que provenen per part del professorat (horitzontals). Les primeres alteren poc el funcionament i provoquen els tipus de canvis superficials o secundaris, mentre que les horitzontals resulten més profundes. No hem d’oblidar que en ocasions no resulta negatiu del tot que les administracions apliquen un poc de pressió damunt dels docents, ja que així fan que els que restaven “adormits” als centres, reprenguent la seva tasca amb la dedicació i compromís que li pertany. Trobem una sèrie de condicions que hi contribueixen mentre que d’altres fan la funció totalment oposada.

•          Algunes de les condicions, que que he considerat més destacades que inhibeixen la innovació: la resistència per part dels mestres a variar les seves rutines , escassa recompensa de l’exterior per portar a terme un projecte innovador, el corporativisme i acomodament per part d’un bon sector de la professió que sols s’interessa pels seus propis interessos sense comprometer-se en la important tasca que porten a terme. A més, destacarem aspectes com l’abisme establert entre la teoria educativa i la pràctica de la real, la rivalització i fragmentació per grups de docents. Aquest fet impedeix una col·laboració conjunta per treure endavant projectes innovadors,aquesta rivalitat provoca com a conseqüència un ambient de malestar al centre. Aquest malestar s’afegeix al síndrome del “professor cremat”, a algunes  reformes inadequades en el moment en que es fan vigents. Aquesta fenomen succeeix degut al temps que passa des de que aquesta es legisla fins que s’aplica, un llarg període normalment. Un altre aspecte a tenir en compte és el que Carbonell anomena “Doble currículum”. Aquest es refereix a la desconnexió que trobem entre els distints cicles/ etapes del sistema. Cadascun té la seva pròpia metodologia i forma de portar a la pràctica els continguts. Això provoca que l’autonomia que tenen els mestres per a innovar està supeditada als cicles superiors (perquè avui en dia encara s’entén l’educació amb caràcter propedèutic). En conseqüència apareix aquesta dualitat curricular en la que la part més dura i menys innovadora és el temari més important, mentre que la part que es considera amb menor rellevància és a la que se li apliquen els mètodes més innovadors.

•         Condicions que promouen la innovació:  formació d’equips docents sòlids i amb voluntat de compartir feina, objectius, projectes, pràctica diària… essent capaços d’acceptar crítiques constructives i realitzar exercicis de reflexió i autocrítica. Tenint en compte la voluntat d’intercanviar i assessorar a través de xarxes virtuals i presencials. Un altre element a tenir en compte, perquè aquesta innovació es doni de forma adequada és el recolzament institucional. A més, aquesta renovació ha d’establir-se en un centre on hi hagi un clima de bon ambient, confiança  i bones relacions per arribar a decisions fructuoses i adequades. No hem d’oblidar que si realitzem sempre les mateixes activitats, ja no estarem innovant,sinó que portarem a terme una rutina i en conseqüència  retrocedirem.

        

        Uns altres factors que facilitarien la innovació serien algunes d’aquestes situacions perquè el professorat actuarà millor i de forma més innovadora (encara que alguns aspectes poden considerar-se utòpics). Alguns exemples en serien la formació permanent al llarg de tota la vida, una certa autonomia per prendre decisions, estímuls en la seva labor, períodes sabàtics, una reducció de la jornada, el reconeixement dins la societat per la destacada labor que hi realitzen, l’equiparació de reconeixement dels docents (tant a nivell social com pel que fa a la remuneració) que conformen els distints cicles del sistema educatiu…

           Perquè una innovació sigui efectiva ha de durar un cert temps ja que ha de passar diverses fases (inici, posada en pràctica i compromís per part de la direcció escolar). Però la situació que ens trobem en la realitat són una gran pressió político-social que exigeix respostes immediates, que provoquen la interrupció de la pràctica d’aquestes provocant, la seva retirada amb el veredicte de fracàs quan ni tan sols li ha donat temps a madurar.

          

              Basant-nos en les característiques dels projectes innovadors, podem afirmar que una activitat  aïllada (sense cap tipus de connexió amb la resta del temari) tal i com fer vi,  no seria innovadora, a més , resultaria poc adequada, degut a que una beguda com el vi, degut al seu contingut en alcohol, no pot ser consumida pels nens.Tampoc resultaria una activitat de tipus innovadora emprar les TIC per a respondre els questionaris de tipus tancat, ja que l’únic element que resultaria innovador, seria el tipus de material emprat , ja que la metodologia emprada pels docents serà la mateixa que si es realitzara aquest qüestionari en un paper. Aquest tipus de canvis són els que l’autor etiqueta com a “epidèrmics” perquè no s’ha donat un canvi en profunditat ni significatiu, sinó que ha estat sols en la superfície, en petits detalls que al cap i a la fi sols han canviat el rostre  d’aquest sistema  D’aquest tipus de fets prové la necessitat d’innovar; ja que per molt que evolucionin els materials , l’entorn on s’imparteix , entre d’altres elements, sinó renovem el mètodes que empren els mestres, no aconseguirem els nostres objectius. Tal i com diu Francesc Ibernon  “Tenim escoles del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI”. Aquests fets els hem de solucionar el més abans possible. Un dels factors imprescindibles per a portar-ho a terme és conscienciar als docents de la necessitat de la renovació.

En contraposició, una activitat que estaria a l’altura de ser considerada innovadora seria promoure una recerca de l’entorn més proper a través de les TIC, mitjans de comunicació o llibres de consulta. D’aquesta manera treballaríem l’autonomia en l’aprenentatge del discent, ens podríem adaptar millor al seu nivell…

       En conclusió, espero que al llarg d’aquest treball us hagi pogut convèncer de la necessitat de la innovació en l’àmbit educatiu, perquè aquesta institució pugui estar  a l’altura dels temps que còrren, aconseguint així preparar per a la vida real (evitant així la greu desconnexió que es produeix de la teoria amb la realitat), educant integralment i preparant a les generacions futures per tots els àmbits de la vida i poder ajudar-los a que portin una vida plena i satisfactòria, aconseguint (com a fruït d’aquest intens treball i esforç per part de tots els agents que intervenen en l’educació) la construcció d’una societat millor.

Ens mengem els colors, unitat didàctica

Per l'assignatura de 22001, hem realitzat una unitat didàctica en la qual hem portat a la pràctica tot allò après al llarg de l'assignatura, esperem que sigui del vostre gust:

https://sites.google.com/site/unitatdidacticagrup5curs0910/